La nostra llibreria-botiga de joguines compleix, el 2024, 164 anys. Fundada el 1860, és avui la llibreria més antiga de Barcelona i la segona més antiga de Catalunya. Amb aquesta sèrie d'articles que comencem avui, ens remuntarem als nostres orígens: coneixerem al nostre fundador, els diferents amos i veurem com, a poc a poc, adquirim la nostra peculiar naturalesa com a llibreria-botiga de joguines especialitzada en literatura alemanya i joguines artesanals i educatives.
Així doncs, quan ens anem als inicis de la llibreria, hem de repassar diversos noms propis: el primer, com a fundador de Fabre, és Josep Maria Fabre, que amb el seu cognom va donar nom a la llibreria. Repassem la primera etapa de la llibreria i el segell del seu fundador.
Llibreria Fabre, 1860: fundada per JM Fabre
Va ser el francès Jean Michel Fabre, el que en 1860 va tenir una idea: posar en marxa una llibreria-impremta en el centre de Barcelona, concretament al Portal de l'Àngel de Barcelona -després, es va traslladar a la Rambla de Catalunya-, especialitzada en publicacions tècniques, sobretot relacionades amb arts industrials, decoració i arquitectura.
Ja des dels seus inicis, a la nostra llibreria va haver-hi literatura en idiomes com el francès, l'alemany o l'italià.
Després de JM Fabre, i abans de Martha Geigle, va passar per la familia de Cassellas-Montcanut.
L’any 1950 adquireix la llibreria. “doña Martha”, com la coneixien els clients, va introduir el seu segell en forma d'especialització en literatura alemanya, alguna cosa que arriba als nostres dies i que ha definit a Llibrería Fabre. Sobre ella, et parlarem més la setmana vinent, será un bloc en la qual abordarem qui és Martha Geigle i com la seva arribada a Fabre va resultar determinant.
A més, durant aquesta etapa va néixer l'editorial Selva, pròpia de Fabre, especialitzada en llibres infantils i caixes de joc. El nom de l’editorial va ser degut als orígens de la senyora Geigle, ja què ella era d’origen alemany, i més concretament de la Selva Negra. D’aquí que el segell de l’editorial siguin uns avets. Aquesta editorial va desaparèixer a mitjants del segle passat.
